La paraula “ergonomia” ve del grec antic “ergon”, que vol dir treball, i “nomos”, que significa llei. L’objectiu de l’ergonomia és trobar una combinació perfecta entre l’ambient de treball, els equips de treball i les necessitats de les persones. Aquí, la cadira juga un paper molt important per minimitzar els efectes adversos sobre la salut causats per una postura incorrecta. L’ergonomia se centra en la facultat d’ús; és a dir, en un mínim esforç per aconseguir un resultat d’alta qualitat.
Segons la filosofia de treball d’Interstuhl, dividim l’ergonomia en tres parts:
- Ergonomia física, característiques tangibles de les persones, les màquines i el medi ambient.
- L’ergonomia cognitiva, el contingut de la feina, la percepció i els processos mentals.
- L’ergonomia de l’organització, les hores de feina, les pauses, el treball en equip.
L’ERGONOMIA FÍSICA
El mal d’esquena és el problema número u derivat d’un canvi evolutiu de l’home. Als països industrialitzats, prop del 80 % de les persones pateixen mal d’esquena en algun moment de la vida.
Aquí hi entra un canvi evolutius entre l’home prehistòric i el modern: la lordosi en la regió lumbar de la columna vertebral, o sigui, la curvatura normal de la columna amb convexitat posterior formada per les cinc vèrtebres lumbars que beneficia l’amortiment de nombroses càrregues quotidianes que fem. Els discos intervertebrals tenen la funció més important: amortir l’impacte del funcionament amb el principi de l’esponja. Aquests discos tenen una pèrdua d’elasticitat a partir dels vint anys.
El comportament de la columna vertebral quan una persona està asseguda és un dels pilars en què centrem els nostres estudis amb la voluntat de mitigar el gran esforç que requereix estar assegut i, per tant, les conseqüències negatives que té seure malament.
La pressió sobre el disc causa un estrès esgotador per a la columna. Cal tenir en compte que la pressió a què se sotmet la columna quan estem asseguts és del 140 % del nostre pes. Quan estem drets i en posició correcta és del 100 %. Però quan adquirim postures no saludables com inclinar-nos cap endavant mentre estem asseguts, la pressió augmenta fins al 185 o el 275 %.
L’ERGONOMIA COGNITIVA. L’ADAPTABILITAT
La rapidesa del creixement dels músculs s’esdevé perquè el cervell s’adapta ràpidament a l’activitat física. El sistema cardiovascular s’adapta en dues setmanes i els músculs tarden entre tres i quatre setmanes.
En canvi, el sistema immunològic no s’adapta no s’adapta fins als quatre o cinc mesos. Pel que fa als ossos, fins als sis mesos, però perquè el cervell es faci seus els canvis li cal un any.
L’activitat física és molt important perquè el cos s’adapti amb facilitat als canvis posicionals que ens hem de fer nostres per patir menys problemes posturals.
Hi ha una sèrie de fets importants respecte al mal d’esquena que hem de tenir en compte:
- El pic d’incidència se situa entre els 35 i els 55 anys, en plena edat laboral
- El 85 % dels pacients tenen dolor a l’esquena sense causes clares
- A Alemanya, el 10 % necessita tractament per mal d’esquena
- Els dies de baixa laboral per aquesta afectació generen un cost laboral elevat
- Les dones de totes les edats es veuen afectades amb més freqüència que els homes. Les diferències fisiològiques entre els dos sexes com la mida del pit, la menstruació, els embarassos i altres factors com portar sabates de taló provoquen que el mal d’esquena es perllongui més temps en el cas de les dones.
- És molt important el contingut d’aigua del cos per regular la temperatura corporal, així com per la funció de dissolvent i d’agent de transport per actuar com a material de construcció. La quantitat d’aigua del cos difereix entre sexes i edats. En l’home, el percentatge d’aigua al cos ronda entre el 50 i el 65 %, mentre que en les dones oscil·la entre el 45 i el 60 %. És important tenir en compte que les persones obeses tenen menys aigua al cos. En el cas dels homes parlem d’aproximadament el 48 % i, en les dones, del 36 %.
L’ERGONOMIA DE L’ORGANITZACIÓ
Tota empresa hauria d’analitzar i valorar quantitativament la importància que tenen els empleats en l’organització i vetllar per mitigar els costos que produeixen les baixes per malalties laborals, el baix rendiment per manca d’adaptabilitat de l’entorn més proper a les necessitats laborals dels empleats i per la motivació i la involucració que s’aconsegueix amb un ambient laboral valorat pels mateixos empleats.
El cost anual per empleat de les baixes per problemes musculars i esquelètics es calcula que és de l’1 % del cost total salarial anual per treballador. Per exemple, un treballador que costa 30.000 euros anuals a l’empresa, té un cost salarial no productiu anual de 300 €. Si això ho multipliquem pels deu anys d’ús que pot tenir com a mínim una cadira ergonòmica d’alt rendiment, ja parlem de 3.000 euros per treballador. A això cal sumar-hi les pèrdues de generació de valor, els costos organitzatius per les baixes i el baix rendiment de l’afectat quan treballa. Tot això justifica la inversió en una cadira ergonòmica d’alt rendiment.
Yolanda Ramos – directora comercial d’Interstuhl Espanya
Jordi Miquel Serra – director d’àrea d’Interstuhl Espanya
